Pel que fa als articles que formen part d'aquests noms de lloc, cal tractar-los de manera diferent segons si es tracta d'una forma amb tradició i, per tant, traduïda, o d'una forma que es manté en la llengua original. 33 En el cas que el topònim tingui una forma tradicional en la llengua d'arribada [...]

ment revisat i aprovat per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. 33 p. (Criteris Lingüístics; 3) ISBN 84-393-4748-0.També disponible en línia a <http://www.gencat.cat/llengua/criteris/traduccio_noms> [Consulta: 8 [...]

Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català es va publicar per primera vegada al novembre de l'any 1999. L'objectiu era ajudar els professionals de la llengua i del dret a recuperar un llenguatge jurídic propi. La causa principal de l'ús d'un llenguatge jurídic empobrit, mancat [...]

Capçalera Sr. Andreu Cervera i Puig C. Sepúlveda, 57, 3r 2a 08015 Barcelona Senyor, En resposta a la vostra carta del 17 de febrer, en primer lloc, em plau felicitar-vos per l'interès que demostreu per la llengua catalana. Pel que fa a obres de consulta sobre l'ús de les majúscules i les minúscules [...]

Quan es tracta d'organismes oficials que contenen topònims en la seva denominació, es tradueixen si tenen tradició en la llengua d'arribada. En català: En castellà: la Junta d'Andalusia la Junta de Andalucía la Generalitat de Catalunya la Generalidad de Cataluña el Centre Penitenciari Ponent el [...]

84- 393-4285-3. [1a ed., 1997].També disponible en línia a: <http://www.gencat.cat/llengua/abreviacions> [Consulta: 8 octubre 2010]. CENTRE D'ESTUDIS GARRIGUES. Llibre d'estil jurídic. Coordinadors: Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Ester Franquesa i Bonet. Cizur Menor (Navarra): Centro de Estudios [...]

llengua pont o intermediària entre el català i altres llengües (per exemple: Pegaso i Pegàs són les traduccions al castellà i al català respectivament del nom grec). Pel que fa a l'abast del treball, els criteris de traducció que s'hi exposen fan referència a noms propis i a noms oficials, i per això s'ha [...]

En general, la designació dels esdeveniments històrics, culturals o festius es tradueix. En alguns casos, o bé per evitar ambigüitat (Renaixença/Renacimiento), o bé perquè el nom no té equivalent en la llengua d'arribada (la Patum, les festes del Rocío, els Sanfermines), aquestes designacions [...]

3.5.1. Denominacions d'origen Pel que fa a les denominacions oficials d'origen i de qualitat de productes alimentaris, se'n tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim, llevat que tingui una forma tradicional en la llengua d'arribada. En català: En castellà: Pollastre de la Raça [...]

El procés de recuperació de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública, iniciat amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que en reconeix l'oficialitat, exigeix la implicació de tota la ciutadania i, també, l'impuls de les institucions a actuacions d'índole ben diversa [...]